El nostre sistema nerviós compta amb dos sistemes que tots tenim i això ho fa increïble. Ens manté vius sense que ens n’adonem perquè hi ha una part d’aquest sistema que s’anomena autònom. Funciona sense que en siguem conscients.
Potser no t’havies parat a pensar-ho, però milers i milers de reaccions per segon passen al teu organisme encara que no decideixis conscientment. I TOTES estan controlades pel sistema nerviós autònom.
I per fer-ho més senzill, en direm l’accelerador (simpàtic) i el fre (parasimpàtic). Tots dos són necessaris per a la vida i s’activen en moments molt diferents.
L’accelerador està activat en moments d’estrès i és vital per sobreviure. S’activen totes aquestes funcions que necessitem per poder reaccionar davant de totes aquestes coses que ens passen en el dia a dia, com els ensurts o els disgustos.
El cor et batega més de pressa, respires també més de pressa, i per si no ho sabies, com a resultat tota la sang necessària es desvia a les extremitats; perquè puguis sortir corrents si ho necessites. També s’apaga el que no necessites en aquell moment. Al capdavall, el més important és que guardem energia per escapar si calgués…
Per exemple?
Les defenses, el nostre sistema reproductor, la digestió i fins i tot el pensament racional. Això ja ho recuperarem després.
Així, quan passa el perill, s’activa el fre o el Parasimpàtic. Per tant, el cor i la respiració tornen a un ritme normal, ia més, s’activen totes aquestes coses que abans s’havien posposat. Molt necessàries per cert si ens hem fet mal. Així doncs, el cos té la possibilitat de reparar possibles lesions.
Doncs que malauradament vivim amb “l’accelerador” activat molt de temps.
Un sistema necessari per sobreviure, però que “anul·la” nostra capacitat de reparació. No és que no tinguem fre… És que no donem temps a reparar.
Per tant, to el nostre focus del Centre Quiropràctic Girona és potenciar aquest fre. Ho tens. Ho tenim tots. Ara es tracta de donar-li temps i deixar-lo fer la feina. Reparar possibles lesions i deixar que el cos s’autoreguli.
Evitar l’estrès és impossible. Es diu viure. Però és responsabilitat de cadascú potenciar aquest fre per no acumular els efectes a llarg termini.